Joanen ebanjelioak irudi bereziz eta ederrez aurkeztu digu Jesus. Nahi du, beraren irakurleek aurki dezaten, Jesusek bakarrik erantzuten ahal diela, osorik, gizakiaren oinarrizko premiei. Jesus da «biziaren ogia»: bera janez elikatzen denak ez da gose izango. Bera da «munduaren argia»: jarraitzen diona ez da ilunpean ibiliko. Bera da «artzain ona»: berari entzuten dionak aurkituko du bizia.
Irudi hauen artean bada bat, xumea eta ahaztua kasik; halere, eduki sakon bat du. «Neu naiz atea». Horrelakoa da Jesus. Irekita dagoen ate bat. Jarraitzen dionak mundu berri batera eramaten duen ataria igaro behar du: bizia ulertzeko eta bizitzeko era berri bat.
Ebanjelariak hiru ezaugarri dakartza argitzeko: «Ni baitatik sartuko dena salbatuko da». Bizitzak irteera asko ditu. Ez dakarte denek arrakastarik, ez dute denek bizi betea bermatzen. Modu batean edo bestean Jesusekin sintonizatzen eta berari jarraitzen saiatzen dena, ate egokitik ari da sartzen. Ez da ari bere bizitza hondatzen. Salbatuko du.
Zerbait gehiago ere badiotso ebanjelariak. Jesusen baitatik sartzen dena «irten eta sartu ahalko da». Libre izango da mugitzeko. Libre izan daitekeen eremu batean sartu ahalko da, Jesusen Espirituari bakarrik uzten baitio gidatzen. Ez da anarkiaren edo askakeriaren eremua. «Sartu eta irten, Jesus den «ate» horretatik pasatuz egiten baitu beti, eta Jesusen urratsei jarraituz ibiltzen da.
Beste xehetasun bat ere gehitu du ebanjelariak: Jesus bera den ate horretatik sartuko denak «aurkituko du larrerik», ez da gose izango, ez egarri. Janari mardul eta ugaria aurkituko du bizitzeko.
Kristo da «atea»; horretatik sartu behar dugu kristauok, geure nortasuna biziberritu nahi badugu. Kristautasun bat bataiatuek eratua, baina gaizki ezagutzen duten Jesusekin erlazionatuek, lausoki ezagutzen dutenek, noizik behin era abstraktuan aitortzen dutenek, gaur egungo munduari gauza berezirik esaten ez dion Jesus mutu batekin erlazionatzen direnek, bihotza hunkitzen ez duen Jesus bat… kristautasun horrek ez du etorkizunik.
Kristok bakarrik gida gaitzake kristau-bizitzaren maila berri batera, hobeto oinarritura, ebanjelioak eraginera eta elikatura. Gutako bakoitzak parte har dezake Elizak, segidako urteetan, Jesus sentitu dezan, Jesus bizi dezan era biziagoan eta grinatsuagoan. Egin dezakegu Eliza benetan Jesus izan dadin, era biziagoan.
José Antonio Pagola
Itzultzailea: Dionisio Amundarain
Pazkoaldiko 4. igandea – A (Joan 10,1-10)
ACERTAR CON LA PUERTA
El evangelio de Juan presenta a Jesús con imágenes originales y bellas. Quiere que sus lectores descubran que solo él puede responder plenamente a las necesidades más fundamentales del ser humano. Jesús es «el pan de la vida»: quien se alimente de él no tendrá hambre. Es «la luz del mundo»: quien le siga no caminará en la oscuridad. Es «el buen pastor»: quien escuche su voz encontrará la vida.
Entre estas imágenes hay una, humilde y casi olvidada, que, sin embargo, encierra un contenido profundo. «Yo soy la puerta». Así es Jesús. Una puerta abierta. Quien le sigue cruza un umbral que conduce a un mundo nuevo: una manera nueva de entender y vivir la vida.
El evangelista lo explica con tres rasgos: «Quien entre por mí se salvará». La vida tiene muchas salidas. No todas llevan al éxito ni garantizan una vida plena. Quien, de alguna manera, sintoniza con Jesús y trata de seguirle, está entrando por la puerta acertada. No echará a perder su vida. La salvará.
El evangelista dice algo más. Quien entra por Jesús «podrá salir y entrar». Tiene libertad de movimientos. Entra en un espacio donde puede ser libre, pues solo se deja guiar por el Espíritu de Jesús. No es el país de la anarquía o del libertinaje. «Entra y sale» pasando siempre a través de esa «puerta» que es Jesús, y se mueve siguiendo sus pasos.
Todavía añade el evangelista otro detalle: quien entre por esa puerta que es Jesús «encontrará pastos», no pasará hambre ni sed. Encontrará alimento sólido y abundante para vivir.
Cristo es la «puerta» por la que hemos de entrar también hoy los cristianos, si queremos reavivar nuestra identidad. Un cristianismo formado por bautizados que se relacionan con un Jesús mal conocido, vagamente recordado, afirmado de vez en cuando de manera abstracta, un Jesús mudo que no dice nada especial al mundo de hoy, un Jesús que no toca los corazones… es un cristianismo sin futuro.
Solo Cristo nos puede conducir a un nivel nuevo de vida cristiana, mejor fundamentada, motivada y alimentada en el evangelio. Cada uno de nosotros podemos contribuir a que, en la Iglesia de los próximos años, se le sienta y se le viva a Jesús de manera más viva y apasionada. Podemos hacer que la Iglesia sea más de Jesús.
José Antonio Pagola

No hay comentarios:
Publicar un comentario